Reconciliacions

Darrerament se'n ha parlat i es parla de les anades i tornades durant estos deu o quinze anys per tal de cercar punts d'encontre entre les dues vores del valencianisme que potser algun dia qui sap si ja no caldrà parlar de vores i sí dun riu que circularà amb mès força que mai.
A voltes passa ho a passat de tenir algù amb qui des de fa temps no mantens una relació que per diversos motius al seu dia es va trencar però tot i això guardes a la memória una data que t'unix amb ell o ella i fa que o bè alces el teléfon i crides o darrerament li dones a l''intro per iniciar una conversa.
tambè ès cert que cal estudiar cas per cas i tenir en compte que hi han persones mès disposades a fer-ho i d'altres que simplement es troben mès a gust recordar-ho però no fer res per evitar passar-ho mal i preferixen passar página.
En el meu cas des de sempre m'ha agradat el diáleg per tal d'apropar postures que aparentment sòn irreconciliables o que tot i anant-se reconciliant trobe interesant vore com evoluciona i la revisió que en fan dels errors.
hui m'he dedicat a vore els distints blogs i ès un exercici molt reconfortant el vore com es conta eixe procés durant els anys noranta fins fa uns anys i de com s'ha de seguir intenntant cercar punts en comú entre uns i altres.
Personalment encara veig un poc llunyà eixe riu del que parlava adès però del que sí no tinc dubte ès de que cada volta mès s'intenten formular propostes, grups o fórums de discusió, etc i qui sap si derivar a confluir totes estes voluntats a un mateix projecte polític valencianista i que de retruc ilusione i connecte amb la societat valenciana.
Ahores d'ara el Bloc ès la força política del valencianisme amb mès projecció i la que mès ha crescut durant estos anys; per tant, este ès qui ha de liderar eixa confluéncia tal i com mès o menys ressa el document estratégia 2011.
No he descobert res nou però he tingut la necessitat de referir-me a la reconciliació o a la simple relació cordial entre dos que en el seu moment trencaren peres però que per un motiu o altre tenen un nexe d'unió, en este cas aplicant-ho al valencianisme ja que ès el poble valencià qui ens ha de mantenir units.
Ès doncs, una manera de convidar a la reflexió i a que entren als distints blogs i coneguen un poc les distintes revisions que se'n fan al respecte.

Quan el mal ve d'almansa.... a tots alcansa

Com vbè diu el títol, quan el mal ve d'Almansa a tots alcansa. almenys això diu la dita des que aquell fatídic 25 d'abril de 1707 els valencians perguèrem les nostres llibertats, furs i Estat propi substituits pels costums i institucions castellanes por justo derehcho de conquista per part de les tropes del borbó Felip V.
Molt se'n ha parlat ja d'este episodi i els qui no sapiau molt d'ell podeu recòrrer a llibres, blogs i documentals per saber-ne molt mès.
Abanda d'invocar l'esperança perquè algun dia este poble recobre encara mès la seua memória, cal que el valencianisme s'aprope a la societat que sovint no sap massa bè res d'este episodi ni tampoc tè una autoestima alta en vers este que ès el seu país, nació, Regne o Comunitat. Per això mès que de parlar d'objectius que molts voldríem assolir algun dia, cal que els fem vore que es necessária una major quota d'autogovern, aixina com el fet de pertányer a un Estat espanyol on el poble valencià pot compartir i conviure amb altres territoris peninsulars però sent este subjecte de ple dret i exercint si ho creu convenient la seua própia sovirania.
Això no ès un possicionament que sorgix ara de colp: a la declaració valencianista de 1918 es parla de la consecució de l'Estat Valencià sent el poble qui tinga la sovirania en tot moment i sense que això haja de significar la independéncia de la resta dels territoris de la península.
NO ès gens incompatible defensar la nació valenciana dins d'un Estat espanyol federal o si es vol confederal on no siga cap problema el fet de no compartir el sentiment de pertinença a la nació española.
pecaria d'ingenu si diguès que això ès fácil d'assolir perquè no ho ès, parlar d'açò a determinats espanyols ès com xocar amb un mur de pedra. No obstant les coses no s'aconseguixen de hui per demà sinò poc a poc i incidint prou en esta via.
Per complementar encara mès esta postura us recomane llegir les entrades dels blogs tant de Pere Fusset com el de no cap en cap cap entre d'altres.
Que esta jornada siga de reflexió i que no s'apague la flama.

Recordant-e

Hi han determinades époques de l'any que no m'agraden massa i el mateix amb les dates. Precissament ès això del que vull parlar tant a esta entrada com a la propera:
Sovint quan estic estudiant o treballant assumptes els quals sé que t'agradaria si mès no parlar-ne i treballar-los ès quan mès et trobe a faltarr; tindríem les nostres divergéncies en molts aspectes no nomès de caire idiológic tot i que igual no estaríem tan llunyants, sinò inclús en la concepció de l'Estat i d'alguns altres aspectes de la societat en general. Disortadament sols puc recòrrer a la memória evocant records tant de la persona política i treballadora com mai i de forma incansable, com de la persona propera i familiar la qual precissament si per alguna cosa et caracteritzaves era per l'estima als teus.
mai podrè dir-te tot el que sent ni tot el que et trobe a faltar tant a nivell personal com polític ja que altres persones i tu encara que siga per coses que recorde vagament i que m'hagen pogut contar, heu estat i sou els meus mestres.
Esta volta he cregut oportú omenatjar -te i omenatjar les teues besants que mès he conegut.
Malgrat estar allà dalt en companyia d'altra bona gent, et seguirè recordant.

Omenatge

Ja portava unes setmanes sense escriure al blog i potser tarde altres tantes en fer-ho però no volia deixar pasar per alt unes dates que crec sòn prou rellevants i ens haurien de convidar a la reflexió:
Fa poquet hem commemorat els quinze anys de la mort de Guillem Agulló, jove activista valencianista que morí assassinat a Montanejos (Alt Millars) a mans d'un feixista que no entenia la paraula respecte i llibertat; ni ell ni tots aquells qui durant els anys setanta i huitanta i mès enllà s'encarregaren d'agredir associacions, persones, i tot allò que sonara a progressisme.
Encara hui vivim estos episodis per part d'alguns que encara creuen en seguir amb la batalla de València.
Vaja per davant el meu omenatge a en Guillem i totes i tots aquells pqui en un moment o altre foren assassinats sols per voler i demanar la llibertat.
L'altra data ès el 25 d'abril, dia de dol nacional a tot el poble valencià; una data on tambè moltes i molts moriren sols per defensar els furs i no permetre el just dret de conquesta per part de les tropes castellanes.
En fi, espere àparèixer d'acì un temps amb noves entrades.

Falles, pasqua i sant Vicent

Anem a començar un període de dies on la festa tornarà a ser protagonistes arreu del territori valencià. Proba d'això ho estan sent ja des de fa uns dies les falles, tradició molt arrelada a l'horta i a moltes comarques del país que si bè ès cert, les falles duen a terme activitats durant tot l'any. Pels qui sigau de la comarca de la Plana baixa us recomane les de Borriana i la Vall tot i que tambè perqué no, visitar les de València com l'Arrancapins que enguany cumplix cent anys o la del mocador a Sagunt entre moltes d'altres que no nomene per no equivocar-me.
Per un altre costat m'agradaria parlar-vos de la romeria a l'ermita de sant Vicent que es fa a l'alcora el dilluns de pasqua altrament dit dia del rotllo. Se li diu del rotllo perquè al tornar a baixar del poblee, es dòna un rotllo com recompensa per haver pujat durant el matì.
Estarè encantat de que algù de l'Alcalatén ens ho explique millor. Per la meua part dir-vos que em va encantar estar allì amb el bon amic Álex.
Tambè ès prou tradició anar a empinar el catxirulo i menjar-se la mona al camp; mona que varia prou de la que es fa a Catalunya però si mès no tenim la mateixa denominació.
Per últim m'agradaria convidar-vos a les festes del barri de la Moreria d'Onda, un dels barris mès antics i amb mès encant de la nostra vila.
Espere que pugau gaudir d'estos dies i que aprofiteu per viatjar ja siga pel nostre país o fora.

Post eleccions

El títol d'esta entrada no ès cap titular ni tampoc crida massa l'atenció com tampoc ho farà esta entrada molt probablement. No savia si escriure ja desprès d'estos dies i d'haver-me llegit alguns blogs on reflectixen la visió que alguns tenim en vers estos resultats; no obstant ho intentarè:
El xunami bipartidista ha arraçat no nomès al nostre país sinò al llarg de l'Estat, deixant sense representació a CHa, i EA. al mateix temps tambè ha fet que ahores d'ara sols hi hagen quatre grups parlamentaris propis i un mixt, fent per tant que poc a poc les Corts es vagen convertint en bicolors la qual cosa no benefeciaria per res la pluralitat política de l'Estat.
Pel que fa al nostre país i mès en concret a la força valencianista majoritària dins de la minoria com ès el Bloc, apuntar la pérdua de 10000 vots tot i anar coaligats amb els escindits (almenys alguns dels membres) d'EUPVVV, on destacava Isaura Navarro anant com número 1 per la circumscripció de valència.
Cal que a partir d'ara el Bloc faça un análisi profund de la situació i aposte perqué no, per un tercer espai valencianista i progressista que tants bons resultats donà ara fa uns cinc anys.
Al ser un análisi tan breu per no repetir-me als demès, aquells lectors que no heu llegit encara els blogs d'altres companys, us recomane que ho feu.
Tandebò d'acì quatre anys pugam dir que estem presents tambè a les Corts espanyoles per defensar els nostres interesos en clau valenciana.

Candidats

l'amic i company Pere Fusset publicà una molt bona entrada dirigida a aquells qui encara creuen amb el vot útil tot i defensar projectes sobiranistes, sols perquè aixina no beneficiaran a l'altre partit. amb esta actitud està clar que els nostres drets i aspiracions que tenim com a poble van en detriment del que des d'altres forces estan transmetent. Us recomane la seua lectura.
l'altre dia parlant amb un bon amic , vaig decidir fer-li esta reflexió:
la vicepresidenta deixant de banda tot alló referent a la seua persona, durant estos quatre anys no s'ha trapitjat les comarques i per tant, desconeix la realitat del dia a dia de la gent a la que ara està demanant el vot. Aixì mateix podem extrapolar este cas a Federico Trillo qui encapçala la candidatura a les llistes del Congrès per alacant sols perquè aixina u i altre podran estar a Madrid decidint polítiqes que moltes voltes no beneficiaran a les comarques que els hagen pogut votar.
No ès una cosa de saber si tè o no origen valencià sinò el fet de coneixer quina ès la realitat de la gent que en molts casos no ès d'origen valenciana però que viu i treballa acì.
A diferéncia d'això la coalició Bloc-Iniciativa-Verds sí tè candidats tan al Congrès com pel Senat els qals estan molt lligats a la realitat de les circunscripcions que representeni coneixen moltíssim mès la realitat del nostre país en matéria d'educació, sanitat, agricultura, la industria del calçat, del taulell i del joguet entre daltres, etc. Gent que no tindrà problemes de conciéncia alhora de defensar els nostres interesos i la visió que tenim en quant les polítiques que afecten al conjunt de l'Estat i quin model d'Estat volem; perquè:
1 Sòn coneixedors d'esta realitat.
2 no tindrem cap força per damunt que ens faça votar en contra per tal de beneficiar a d'altres i de no crear conflictes interns entre els membres d'una comunittat i l'altra com ha passat amb l'assumpte del transbasament on el PP ha hagut de fer un discurs ambigu per no ferir ni als membres del País Valencià ni als d'Aragó.
com molt bè ressa la campanya del Bloc Jove, mès que un vot útil, potser t'hauries de decidir en fer un bot útil. Sent partícep del bipartidisme no farà mès que fer crèixer eixa bipolaritat.
Convide a totes i tots aquells qui encara creguen amb el vot útil tot i declarar-se sobiranistes a la reflexió.
Per últim recordar-vos als onders que este dilluns a les 9 de la nit tindrà lloc l'acte de campanya de la coalició Bloc-IPV-Verds on estaran Alfred remolar: regidor a Betxí i número 1 al Congrès per la circumscripció de Castelló, Gràcia Molés: regidora a Vila-real i Vicent Martí: tinent d'alcalde de l'áreea de serveis a la ciutadania.
L'acte tindrà lloc a la sala coneguda com la casola que es troba a la Casa de la Cultura.
Si teniu dubtes de com arribàr consulteu a la web de l'Ajuntament: